martes, 28 de diciembre de 2010
Nadal
martes, 14 de diciembre de 2010
Promeses
El passat 28 de novembre Artur Mas va guanyar les eleccions al Parlament de Catalunya. Abans de saber els resultats, el candidat convergent ja va assegurar que farà una defensa aferrissada de l’escola catalana i de la immersió lingüística si algun dia arribava a governar Catlaunya. Artur Mas va garantir un combat “a mort” contra el fracàs escolar, amb l’objectiu de reduir-lo a la meitat en deu anys i arribar així als nivells europeus, situats en el 15%.
“Hi ha hagut molta disbauxa, molta alegria i moltes decisions que s’han pres de manera erràtica, de manera inoportuna i gastant uns diners que si hi eren, es podrien haver posat allà on són fonamentals” ha considerat el president electe Artur Mas.
En la mateixa compareixença Mas va replicar al president del Partit Popular de Catalunya, Mariano Rajoy, que els populars no esta precisament entre les preferències de la federació per pactar.
Aquestes dades per a Catalunya serien positives en el cas que no fossin una notícia d’unes declaracions d’un candidat a uns comicis, sinó que fossin dades de l’últim curs escolar del país. Ara caldrà esperar a l’acte d’investidura per veure quina és la primera acció que du a terme el nou President de la Generalitat de Catalunya. Esperem que pel bé de tots, pel bé del futur del nostre futur.
miércoles, 1 de diciembre de 2010
L'Educomunicació
En primer lloc hi ha el model amb èmfasi en els CONTINGUTS. L’emissor (educador) envia unes dades, un missatge, a un receptor (l’educand). D’aquesta manera l’emissor és qui sap, escull el contingut que vol que s’aprengui i és la part activa del procés. Aquest es diu model bancari perquè l’educand acumula informació. L’èxit, o la clau d’aquest model és la m
emorització per part del receptor, que diposita la informació, l’objecte del procés.
Aquest primer model em recorda molt al paradigma de l’Agulla Hipodèrmica de Harold Lasswell, ja que l’emissor té una gran influència en el receptor, i aquest no té oportunitat de tenir un feedback amb l’educador.
En segon lloc, Mario Kaplún parlava del model amb èmfasi dels EFECTES. En aquest model l’emissor emet un missatge que rep el receptor. La diferència amb el primer és que l’emissor pot obtenir una resposta del receptor. El problema, però, d’aquest model és que l’emissor vol provocar un canvi d’actitud del receptor sense cap reflexió prèvia ni posterior, no hi ha treball en grup. Per tant, en aquest aspecte, hi ha una individualització de les actituds dels educands. En aquest sistema de comunicació, l’emissor actua coma programador i el que desenvolupa les tècniques d’aprenentatge i persuasió. El receptor, en canvi, és l’actor que canvia l’actitud, adopta les conductes que li diuen i és avaluat pel canvi d’aquestes.
I per últim, en tercer lloc arribem a l’últim model que proposava l’autor argentí-uruguaià Mario Kaplún. El model amb èmfasi en el PROCÉS, que consisteix en que l’educador o emissor és un facilitador del coneixement. També cal destacar que tots els participants d’aquest model poden ser tant receptors com emissors, i, per tant, s’elabora un cicle de comunicació que és circular. L’eix central d’aquest model és el treball en grup i l’educació és concebuda com un procés permanent en que la participació dels integrants els produeix de forma activa.
Aquest tercer model és molt interessant per aplicar en el nostre projecte. De fet, el nostre projecte de ràdio per a joves s’acosta més a aquest tercer model. Sí que és veritat que estem preparant unes unitats didàctiques on volem ensenyar les nocions bàsiques de ràdio als joves, però on rau la importància del projecte, on es desenvoluparà majoritàriament és en la seva participació per a la creació d’un programa radiofònic.
