L'Educomunicació

Mario Kaplún distingia tres models que conformen els seus paradigmes d’educomunicació, que són bastant interessants. A nivell d’educació i a nivell de comunicació són teories o models que reflecteixen bastant bé tot el model d’aprenentatge dels infants, i no tant infants.

En primer lloc hi ha el model amb èmfasi en els CONTINGUTS. L’emissor (educador) envia unes dades, un missatge, a un receptor (l’educand). D’aquesta manera l’emissor és qui sap, escull el contingut que vol que s’aprengui i és la part activa del procés. Aquest es diu model bancari perquè l’educand acumula informació. L’èxit, o la clau d’aquest model és la memorització per part del receptor, que diposita la informació, l’objecte del procés.

Aquest primer model em recorda molt al paradigma de l’Agulla Hipodèrmica de Harold Lasswell, ja que l’emissor té una gran influència en el receptor, i aquest no té oportunitat de tenir un feedback amb l’educador.

En segon lloc, Mario Kaplún parlava del model amb èmfasi dels EFECTES. En aquest model l’emissor emet un missatge que rep el receptor. La diferència amb el primer és que l’emissor pot obtenir una resposta del receptor. El problema, però, d’aquest model és que l’emissor vol provocar un canvi d’actitud del receptor sense cap reflexió prèvia ni posterior, no hi ha treball en grup. Per tant, en aquest aspecte, hi ha una individualització de les actituds dels educands. En aquest sistema de comunicació, l’emissor actua coma programador i el que desenvolupa les tècniques d’aprenentatge i persuasió. El receptor, en canvi, és l’actor que canvia l’actitud, adopta les conductes que li diuen i és avaluat pel canvi d’aquestes.

I per últim, en tercer lloc arribem a l’últim model que proposava l’autor argentí-uruguaià Mario Kaplún. El model amb èmfasi en el PROCÉS, que consisteix en que l’educador o emissor és un facilitador del coneixement. També cal destacar que tots els participants d’aquest model poden ser tant receptors com emissors, i, per tant, s’elabora un cicle de comunicació que és circular. L’eix central d’aquest model és el treball en grup i l’educació és concebuda com un procés permanent en que la participació dels integrants els produeix de forma activa.

Aquest tercer model és molt interessant per aplicar en el nostre projecte. De fet, el nostre projecte de ràdio per a joves s’acosta més a aquest tercer model. Sí que és veritat que estem preparant unes unitats didàctiques on volem ensenyar les nocions bàsiques de ràdio als joves, però on rau la importància del projecte, on es desenvoluparà majoritàriament és en la seva participació per a la creació d’un programa radiofònic.