José Ignacio Aguaded reflexiona sobre l’educació que reben els nens arreu d’Europa. Involucrar i incloure als infants des de ben petits en els mitjans de comunicació perquè puguin tenir una visió crítica del món és molt important. D’aquesta manera quan siguin persones adultes podran valorar més àmpliament i amb una visió més estesa les informacions donades en els mitjans de comunicació que ens envolten.
Això és molt important, donada la situació de saturació informativa. Com destriar la palla de la informació? I el que és més important: la opinió de la informació.
A França, des de ben petits l’educació els ofereix cince-clubs o cinemes de debat com a activitats extraescolars. A partir d’aquesta iniciativa es van crear diverses institucions com la campanya JTA (Jeunes Telespectateurs Actifs), amb la finalitat d’educar els joves a ser crítics i selectius amb la televisió. Junt a aquestes iniciatives, el CLEMI, que és un centre de documentació, edita unes publicacions especialitzades centrades a les pràctiques pedagògiques per fer-ne un ús escoltar i guies per als professors.
A Portugal, l’Educaçao para os média ha tingut un creixement important en els últims anys. S’ha creat una comissió que edita publicacions que serveixen com a marc teòric i d’anàlisi de la situació dels diversos mitjans. Aquestes, prenen com a punt de partida tenen el seu punt d’origen en el CLEMI francès. Una de les experiències del nostre país veí que m’han cridat més l’atenció és el projecte “Público na Escola”, una iniciativa impulsada des del món del periodisme i a través d’un dels diaris de més tirada del país. El projecte elabora materials de recolzament destinats als professors relacionats amb l’actualitat.
En els Països Nòrdics són els pioners de l’educació en els mitjans de comunicació. Durant els anys seixanta Finlàndia ja incorporava en els programes escolars aquest tipus d’educació. A Suècia hi ha programes a la ràdio pública destinats als educadors. I en aquest país durant els anys vuitanta es va desenvolupar un projecte per desenvolupar les capacitats d’anàlisi crítica en l’estudi de les produccions de la televisió. A Noruega, també ha hagut un compromís actiu en aquest tipus d’educació. Els docents han determinat com tractar el tema de la comunicació audiovisual a les aules i se’n fan cursos específics. A Dinamarca, es va crear un centre d’investigació sobre la comunicació dins l’Escola Real Danesa donada la influència que anaven prenent els mitjans de comunicació.
Al Regne Unit, des dels anys trenta ja hi ha una tradició d’estudi de la imatge en les escoles. Als anys seixanta, van començar a crear-se moviments que reclamaven un lloc pels altres mitjans existents. D’aquesta manera els anys vuitanta es va integrar en el currículum dels infants una educació encaminada a l’anàlisi dels mitjans de comunicació.
A Alemanya hi ha una situació desigual. Cada regió tria el que vol. Per exemple a Baviera, els mitjans de comunicació estan integrats en l’aprenentatge del seu sistema educatiu. En canvi, en altres zones les experiències només són puntuals.
A Bèlgica, el problema són les diverses comunitats lingüístiques existents. Però, tot i això, des dels anys vuitanta van aparèixer iniciatives per la formació dels docents perquè fessin un ús didàctic dels mitjans de comunicació.
Suïssa és un país on des de fa diverses dècades és una regió molt activa en aquest àmbit. Hi ha centres especialitzats, programes d’introducció als mitjans, etc.
I per últim, Rússia, que és un país marcat per les ideologies, des de la dècada dels seixanta comença a les escoles una educació per al cine (per aquells alumnes que ho vulguin).
I Espanya? Des dels anys seixanta, existeixen experiències d’utilització dels mitjans de comunicació en centres escolars. El punt de partida de les iniciatives, com en la majoria de països són els cine clubs, on cinemes amb debat. L’arribada de la democràcia als anys vuitanta ha definit una època pel desenvolupament institucional de l’Educació en Mitjans de Comunicació. Tot i això, les diverses reformes del sistema educatiu no s’han acompanyat amb propostes per l’Educació per a la Comunicació.
Actualment, però existeixen diverses publicacions especialment pensades per a l’estudiant, com per exemple El Periódico de l’Estudiant. Això sí, a la Universitat existeixen diversos programes d’investigació en les Facultats de Ciències de la Informació, nous programes de doctorat, implantació de màsters, cursos de postgrau, etc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario