Els Mitjans Públics

Els dijous i divendres passats (21 i 22 d’octubre) la facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB va acollir l’EBU TRAINING ASSEMBLY, de l’European Broadcasting Union. Unes 50 televisions públiques d’Europa van acudir per parlar de com competir i arribar a l’audiència més jove en un mercat saturat, com estimular una cultura de l’educació que doni resposta a les necessitats presents i futures i com influir en el mercat i proveir-lo de professionals.

Amb aquestes jornades m’ha vingut al cap la lectura Hacia un sistema de radiodifusión de servicio público, de l’any 1998. Aquest text, sembla mentida però és cert, es va escriure a Veneçuela en una època en la qual no governava Hugo Chávez. El text reflexiona sobre el que haurien de ser o el que haurien d’oferir els mitjans de comunicació públics. Sembla utòpic pensar en un mitjà públic no lligat a un partit determinat, tal com diu Blumler. El que si m’agradaria a la televisió pública més propera a mi és una programació de qualitat, amb programes que involucrin als més joves i que tinguin el component de feedback. Aquest punt és bastant important ja que la televisió pública actual no ofereix res atractiu. I en comptes de joves formant-se alhora que entretenint-se a la televisió pública, tenim un grapat de ninis mirant Gran Hermano i Dónde estás corazón.